dilluns, 10 de novembre del 2008

El conte premiat

Ens han premiat un conte!!! Una nena de la classe, la Judit, ha guanyat. Vàrem escriure uns textos sobre el tema que vulguéssim i els vam enviar a la Ràpita, al premi Joan Mañé.
El dissabte 15 es farà l'entrega dels premis.A les 6:00. Aquest és el text premiat de la classe de 6è:

La Lili i la Lara

Temps era temps quan el món encara era regnat pels animals, en un petit poblet de formigues en vivia una que es deia Lili.
Un día una amiga de la Lili es va enfadar amb ella perquè sense voler li havia donat un cop. Totes les formigues de la classe van fer cas a l’altra formiga, i es van enfadar amb la Lili . Totes menys una, la formigueta Lara, que va pensar que un copet de res no era motiu per enfadar-se tant. La Lara anava tots els dies amb la Lili , i es van fer molt amigues. Totes les altres formigues mantenien l’amistat amb la Lara, encara.

Un día, la Lili, es va trencar una poteta, i va haver d’ anar a l’hospital.
Estava trista perquè no podria fer els deures de plàstica que tant li agradaven, ni correr al costat de les seves amigues a l’hora del pati, i sabia que s’estaria sola tots aquests díes. Però el que no s’esperava és que mentrestant, a l’escola la Lara estava intentant de convèncer a les altres formigues, que no n’ni havia per tant, i que no s’ havien d’enfadar per un copet de no res. Va dir també que ara era quan més les necesitava, i que havien de demanar-li perdó pel que li havien fet, enfadar-se amb ella era injust.
Les formigues van veure que la Lara tenia raó, i un dia van anar totes a veure la Lili a l’hospital. La Lili va estar molt contenta de veure que totes les seves amigues s’havien recordat d’ella.
La primera formigueta que s’havia enfadat amb ella va dir-li:
- Perdona’m Lili, la Lara, m’ ha fet adonar que tu m’havies donat un copet sense voler, i ara veig que m’he enfadat per una cosa ben tonta, em perdones? – va preguntar-li.
La Lili va contestar:
- És clar que et perdono.
Amb aquesta visita la Lili es va curar mes ràpid, i va poder tornar a jugar amb les seves amigues ben aviat . Des d’aquell dia, ja mai més s’han tornat a enfadar entre elles, i ara totes juguen sempre juntes. I vet aquí la Lili i vet aquí la Lara que aquest conte s’acaba ara .


Judit Morató Farré

7 comentaris:

Sisè El Castellot ha dit...

Encara no m'ho crec que jo hagi guanyat perque e3l meu conte no m'agrada gaire.

Judit

Sisè El Castellot ha dit...

Mira, potser tens raó, no és un conte "trepidant", amb molta acció o intriga... però en canvi està ple de tendresa i això també està molt bé. A més, està ben escrit i això no és gens fàcil!!
O sigui que et mereixes el premi, no en tinguis cap dubte!

August

6è Castellot ha dit...

Esclar que esta ven escrit no m'estranya jents perque m'el vas corregir tu

Judit

6è Castellot ha dit...

Si es aixo al que et refereixes?

Judit

Sisè El Castellot ha dit...

Em referia a com ho expliques, i això és mèrit teu. Jo només vaig corregir-te algunes faltes.

August

6è Castellot ha dit...

He guanyat dos llibres Un ciri al diable i la passio de l'Alexandra si voleu os els portare a la classe i a guanyat el porema no el conte.


Judit

6è Castellot ha dit...

Perdo bull dir poema.

Judit